Les baldrigues petites

Les baldrigues més abundants a les aigües catalanes i, per tant, a les sortides de Pescadors d’Alçada, són la baldriga balear (Puffinus mauretanicus) i la baldriga mediterrània (P. yelkouan). Sovint, amb la bogeria de les sortides i que els ocells no paren quiets costa d’aprendre a diferenciar algunes característiques importants per a la identificació de les espècies. Així doncs, amb aquesta entrada al blog vull explicar-vos cinc cèntims sobre la biologia, la conservació i sobre com diferenciar les dues espècies. Totes les fotos que he fet servir han estat publicades prèviament en aquest mateix blog i han estat realitzades durant les sortides de Pescadors d’Alçada.

BIOLOGIA GENERAL

Les baldrigues són aus pelàgiques, és a dir, viuen mar endins tot l’any i només toquen terra per anar al niu i atendre els pollets. En altres paraules, no veurem baldrigues posades a les roques dels espigons o als molls dels ports com si fossin gavines. La seva font d’aliment natural són els petits peixos pelàgics, és a dir, el peix blau com el seitó, la sardina, la latxa, etc. Aquestes espècies formen grans boles de peix que sovint són empenyats cap a la superfície per tonyines o dofins en el seu intent de caçar el peix. En aquests moments les aus marines tenen el seu aliment a l’abast i s’hi llencen en grup. Les baldrigues cacen el peix per sota l’aigua, bussejant i bategant les ales per agafar impuls i realitzar moviments ràpids. En la cerca de peixos poden arribar fins a 50 m de fondària!

 Vídeo de Sergi Torné Viudas on es veu una baldriga balear movent-se per sota l'aigua.

Baldriga balear (P. mauretanicus) ficant el cap sota l'aigua mentre que "aterra".
Foto: Jaume Marlès

Baldriga balear (P. mauretanicus) nadant per sota l'aigua. Foto: Jordi Santiago

Pel que fa a la reproducció, el niu és el terra de petites cavitats de penyasegats marins d’illots del mediterrani. Les baldrigues mediterrànies crien al Mar Adriàtic i al Mar Egeu, mentre que les balears només ho fan a illots de les Illes Balears.

DISTRIBUCIÓ

Les dues espècies visiten les aigües catalanes per alimentar-se, però amb un ús diferent de la geografia. A la meitat nord, Girona i nord de Barcelona, les mediterrànies són més abundants, mentre que la seva presència és escassa però regular en aigües de Tarragona i Delta de l’Ebre. No obstant això, tal com s’ha pogut observar en la darrera sortida de Pescadors d’Alçada, no és estrany que un alt nombre d’exemplars de baldriga mediterrània irrompi a la zona de Tarragona.

A dalt, distribució a Catalunya de la baldriga balear (P. mauretanicus), i a baix, distribució de la baldriga mediterrània (P. yelkouan). Font: Servidor d'Informació Ornitològica, ICO.

La distribució que presenta la baldriga balear en aigües catalanes, és la inversa que la mostrada per la mediterrània. La seva presència és més abundant de Barcelona cap al sud, tot i que al nord també es pot observar de forma més escassa. De fet, en moltes sortides de Pescadors d’Alçada s’han observat baldrigues balears i no mediterrànies, i el cas contrari no s’ha donat mai. 

AMENACES I ESTATUS DE CONSERVACIÓ

Les amenaces que afecten a aquestes dues espècies són de diferents tipus. Per una banda, l’alta tassa d’urbanització i construcció del litoral mediterrani, especialment a les Illes Balears, ha augmentat la pressió sobre els penyasegats que alberguen colònies de cria. Un altra conseqüència molt important de la urbanització és l’arribada de rates i gats que actuen de depredadors sobre els nius i els adults que s’hi troben. Aquests factors plegats han provocat una important reducció de les zones adequades per a la nidificació d’aquestes espècies. El cas resulta especialment greu en el cas de la baldriga balear, amb unes de nidificació molt concretes i escasses.

Un altre tipus d’amenaces als que s’enfronten les baldrigues es troba en l’alimentació. La pesca redueix el recurs alimentari disponible, el peix blau, però al mateix temps, facilita la disponibilidad d’un altre recurs, el descart de les barques d’arrossegament. Aquest aliment és d’una qualitat més baixa que el peix blau. Però aquesta sociació amb les barques de pesca també s’estén a altres arts de pesca, com ara el palangre de fons. Sovint les baldrigues ataquen l’esquer dels palangres durant les maniobres de calada, fet que provoca que es quedin enganxats amb l’ham i s’ofeguin quan el palangre toca fons. Aquestes captures accidentals són ocasionals, però poden provocar de sobte una alta mortalitat d’exemplars. La mortalitat dels adults en espècies de llarga vida és un factor molt a tenir en compte pel que fa a la conservació. En el següent vídeo s’ explica molt bé aquesta problemàtica.

http://mediterraneanseabirdbycatch.blogspot.com.es/

Per totes aquestes amenaces comentades, la baldriga balear es troba en perill crític i molt protegida per diversa legislació. L’estatus de conservació de la baldriga mediterrània és menys greu i està catalogada com vulnerable i també es troba protegida per la normativa.

COM DIFERENCIAR MAURETANICUS I YELKOUAN?

Aquestes dues espècies són molt semblants entre elles, però saber en què ens hem de fixar és molt important. La principal característica en la que ens hem de fixar és la distribució del marró i del blanc. En el cas de la baldriga balear el blanc i el marró es troben molt poc contrastats, el canvi és gradual. A més a més, a la balear el marró se l’estén per sota les ales, per gairebé tota la cara i la zona de les potes.

Característiques principals de la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), zona de les potes, cara i coll i sota les ales marrons, pas gradual del marró al blanc. Aspecte de bitxo "brut". 
Foto: Eio Ramon

En el cas de la baldriga mediterrània, el contrast entre el blanc i el marró és més fort, més definit. A més el blanc, s’estén més que en la balear, de forma que sota les ales, coll i part baixa de la cara i la zona de les potes és més blanc.

Característiques principals de la baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan), zona de les potes, cara i coll i sota les ales blans, pas contrastat del marró al blanc. Aspecte de bitxo "net". 
Foto: Àngel Pérez

Una altre característica diferencia aquestes dues espècies, és subtil però molt útil al mateix temps. El marró de la balear és un marró clar, xocolata amb llet o cafè amb llet per dir d’alguna manera. Si li afegim que el marró s’estén de forma gradual més que en la mediterrània, l’aspecte general que fa el bitxo quan passa volant és d’un ocells marró, pardo. 

Característiques principals de la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), marró clar, com xocolata o cafè amb llet. Foto: Àngel Pérez

La mediterrània al contrari, té un marró més fosc, sense llet. El blanc és més blanc i cobreix més superfície que en la balear i que el marró és més fosc, l’ocell es veu molt contrastat, molt més blanc i negre que la balear. 

Característiques principals de la baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan), marró més fosc que la balear, xocolata negre o cafè sense llet. Foto: Camilo Albert

Quan passa un grup barrejat volant, el blanc de la mediterrànies que va des de la cara fins a la cua crida l’atenció sobre l’aspecte de brut que presenta la balear. La següent foto es va fer a la platja de la Pineda de Vila-seca ara ja fa uns anys. Es veu un típic grup de baldrigues que volava molt a prop de terra. La majoria són baldrigues balears (es veuen molt fosques), però si us hi fixeu, entre mig també es veuen alguns exemplars de baldrigues mediterrànies (el blanc molt contrastat). 

Grup barrejat de baldrigues davant la platja de la Pineda a Vila-seca. Foto: Matxalen Pauly

Grup barrejat de baldrigues davant la platja de la Pineda a Vila-seca. Es marquen amb una ratlleta alguns individus que son mediterrànies. Foto: Matxalen Pauly

Les descripcions que us he fet són una mica patilleres, ho sé, però són bastant útils per aprendre a diferenciar les dues espècies quan et passa un grup volant. De totes formes, s’ha de tenir en compte que aquestes característiques són graduals que sempre trobarem bitxos que tinguin característiques dels dos tipus i que són difícils de concretar l’espècie. En aquests casos, la zona on estem i les baldrigues que estaven al voltant ens poden donar una pista de l’espècie.

Baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan) i baldriga balear (P. mauretanicus). Foto: Camilo Albert

Espero que tot això us faci servei per a la propera sortida en barca de Pescadors d'Alçada. Fins aviat!!

TAULA RESUM