Una iubarta (Megaptera novaeangliae) al mar tarragoní

Bon dia a tots, totes i altres bèsties!

Com ja saben alguns, treballo al mar fent d’observadora o biòloga dins el Programa Observadores de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IOE). És tracta d’una feina generalment cansada i dura, però sovint et permet gaudir d’alguns moments impressionants!

El passat dimarts 29 de març de 2016 navegàvem al Germans Fortuny de Tarragona (fins fa poc era de la Torre) el patró Joan, els mariners Josep Maria, Sec i Seidu, i una servidora. Davant les costes del Tarragonès el patró em va cridar a veure que era això que estava lluny a la proa i que esquitxava molta aigua. No entenia ben bé que era el que veia, però tant ràpid vaig agafar els prismàtics no m’ho creia. Una balena estava fotent cops de cua a la superfície de l’aigua. Amb la càmera penjada al coll vaig córrer a la proa i vaig poder fer algunes fotos, però la bateria es va acabar! Molt oportú, oi? Sort que tenia el mòbil a la butxaca i vaig poder fer un petit vídeo a l’últim moment!

Mirant les fotos i consultant amb gent de l’IEO que en sap més jo, es confirma que es tracta d’una iuarta (Megaptera novaeangliae), yubarta o ballena jorobada en castellà. És una espècie de balena de l’Atlàntic i la seva presència al Mediterrani  és força rara; tant escassa que els últims docents anys no s’ha vist més de 20 vegades. A l’octubre de 2010 es van observar dos exemplars davant del Cap de San Antonio (Alacant) i un a l’abril de 2011 davant de València.

La població de iubartes  està creixent i s’està recuperant després d’estar en perill d’extinció a causa de la caçera. Les observacions d’aquesta espècie en aigües mediterrànies ha augmentat els darrers 20 anys i l’augment de la població pot ser una de les raons. També podria ser un exemplar divagant o perdut en la migració, que ara es desplacen cap a aigües del nord per alimentar-se.

El comportament observat a les fotografies i al vídeo és bastant típic d’aquesta espècie i es troba relacionat amb la comunicació dins el grup, que el poden fer tant amb l’aleta caudal com amb les pectorals. En aquest cas es va observar un sol exemplar.

A les fotos que us mostro s’observen algunes de les característiques d’aquesta espècie, a banda del comportament ja comentat. Per una banda, la forma de l’aleta caudal (la “cua”), les irregularitats de la bora i les taques blanques són molt característiques de les iubartes. L’aleta dorsal (de “l’esquena”) és molt petita i típica en l’espècie. Per últim, en algunes imatges s’intueixen les aletes pectoral (les “ales”) de color blanc.

Amb el moviment del mar, la vibració de la barca, el meu mal pols i que no tinc una súper càmera dels que ens tenen acostumats  els professionals del tema que venen a les sortides de Pescadors d’Alçada, vaig poder fer algunes fotos i un vídeo que vull compartir amb vosaltres i que espero que us agradin!!

Fins la propera!

Iubarta (Megaptera novaeangliae) treient la cua per fotre el cop a l'aigua.    
Foto: Matxalen Pauly Salinas

Iubarta (Megaptera novaeangliae) treient la cua per fotre el cop a l'aigua.    
Foto: Matxalen Pauly Salinas

Iubarta (Megaptera novaeangliae) l'aleta dorsal i s'intueixen les aletes pectorals blanques.    
Foto: Matxalen Pauly Salinas

Iubarta (Megaptera novaeangliae) l'aleta dorsa.      Foto: Matxalen Pauly Salinas

Iubarta (Megaptera novaeangliae) muntatge de la seqüència d'un cop a l'aigua.    
Foto: Matxalen Pauly Salinas