Bon dia a tots,
totes i altres bèsties!
Com ja saben
alguns, treballo al mar fent d’observadora o biòloga dins el Programa
Observadores de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IOE). És tracta d’una feina
generalment cansada i dura, però sovint et permet gaudir d’alguns moments impressionants!
El passat dimarts
29 de març de 2016 navegàvem al Germans Fortuny de Tarragona (fins fa poc era
de la Torre) el patró Joan, els mariners Josep Maria, Sec i Seidu, i una servidora.
Davant les costes del Tarragonès el patró em va cridar a veure que era això que
estava lluny a la proa i que esquitxava molta aigua. No entenia ben bé que era
el que veia, però tant ràpid vaig agafar els prismàtics no m’ho creia. Una
balena estava fotent cops de cua a la superfície de l’aigua. Amb la càmera
penjada al coll vaig córrer a la proa i vaig poder fer algunes fotos, però la
bateria es va acabar! Molt oportú, oi? Sort que tenia el mòbil a la butxaca i
vaig poder fer un petit vídeo a l’últim moment!
Mirant les fotos
i consultant amb gent de l’IEO que en sap més jo, es confirma que es tracta d’una
iuarta (Megaptera novaeangliae), yubarta o ballena jorobada en castellà. És una
espècie de balena de l’Atlàntic i la seva presència al Mediterrani és força rara; tant escassa que els últims
docents anys no s’ha vist més de 20 vegades. A l’octubre de 2010 es van observar
dos exemplars davant del Cap de San Antonio (Alacant) i un a l’abril de 2011
davant de València.
La població de iubartes
està creixent i s’està recuperant
després d’estar en perill d’extinció a causa de la caçera. Les observacions d’aquesta
espècie en aigües mediterrànies ha augmentat els darrers 20 anys i l’augment de
la població pot ser una de les raons. També podria ser un exemplar divagant o perdut
en la migració, que ara es desplacen cap a aigües del nord per alimentar-se.
El comportament
observat a les fotografies i al vídeo és bastant típic d’aquesta espècie i es
troba relacionat amb la comunicació dins el grup, que el poden fer tant amb l’aleta
caudal com amb les pectorals. En aquest cas es va observar un sol exemplar.
A les fotos que
us mostro s’observen algunes de les característiques d’aquesta espècie, a banda
del comportament ja comentat. Per una banda, la forma de l’aleta caudal (la “cua”),
les irregularitats de la bora i les taques blanques són molt característiques
de les iubartes. L’aleta dorsal (de “l’esquena”) és molt petita i típica en l’espècie.
Per últim, en algunes imatges s’intueixen les aletes pectoral (les “ales”) de
color blanc.
Amb el moviment
del mar, la vibració de la barca, el meu mal pols i que no tinc una súper càmera
dels que ens tenen acostumats els
professionals del tema que venen a les sortides de Pescadors d’Alçada, vaig poder
fer algunes fotos i un vídeo que vull compartir amb vosaltres i que espero que
us agradin!!
Fins la propera!
![]() |
Iubarta (Megaptera novaeangliae) treient la cua per fotre el cop a l'aigua. Foto: Matxalen Pauly Salinas |
![]() |
Iubarta (Megaptera novaeangliae) treient la cua per fotre el cop a l'aigua. Foto: Matxalen Pauly Salinas |
![]() |
Iubarta (Megaptera novaeangliae) l'aleta dorsal i s'intueixen les aletes pectorals blanques. Foto: Matxalen Pauly Salinas |
![]() |
Iubarta (Megaptera novaeangliae) l'aleta dorsa. Foto: Matxalen Pauly Salinas |
![]() |
Iubarta (Megaptera novaeangliae) muntatge de la seqüència d'un cop a l'aigua. Foto: Matxalen Pauly Salinas |
uauuuu quina passada!! tota una gran observació enhorabona!!
ResponEliminauauuuu quina passada!! tota una gran observació enhorabona!!
ResponEliminaGràcies Camilo! Sí que ha estat una passada!
ResponEliminaEnhorabuena Matxalen y Germans! El Mediterráneo nada que envidiar al Atlántico... Puedo imaginar vuestra cara de sorpresa al verla, gracias por compartirla!!
ResponEliminaGallina de piel! Enhorabona i gràcies per compartir.
ResponEliminaGallina de piel! Enhorabona i gràcies per compartir.
ResponEliminaMoltes gràcies Salva i Pere! com sempre és un plaer compartir aquestes meravelles amb tots vosaltres!
ResponEliminaBfffffffffff (com diria la Iubarta ;) )
ResponElimina